Cansament. Frustració. Ràbia, fins i tot odi. Neix del teu cor, crides amb tota l'ànima, però son crits ofegats, apagats, que no tenen ganes d'escandalitzar l'ambient. La teua companya observa com cauen les teues llàgrimes, com si fossin rius formant cascades. Fa un quart d'hora que t'observa però no diu res. Esteu les dues segudes a un dels quatre bancs del parc que hi ha a uns cent metres del vostre centre d'estudis. Esteu pràcticament soles; es pot distingir un home prim, d'uns trenta anys. Però l'home no vos fot cas, només es digna a passejar el seu gos. 

La teua companya t'acaricia primer una mà, després les dues. Intenta calmar-te però no ho pot aconseguir, el deu dolor et supera. Ella no sap com actuar. Està pensant si preguntar per què estàs plorant o esperar a que li expliques tu el motiu. Decideix esperar i seguir acariciant-te les mans, l'espatlla i els genolls. 

Passen vint minuts més i, encara que ja s'ha fet l'hora de tornar a classe, la teua companya segueix al teu costat, donan-te suport com pot. aleshores te'n adones que sí que pots confiar amb ella, que ho deixaria tot per tu. T'eixugues una mica les llàgrimes i primer li dius "gràcies per quedar-te". Ella somriu i espera. Segueixes explicant-li "hi ha una persona que m'estimo molt que se'n va anar ahir. se'n va anar per sempre i la trobe a faltar. Trobe a faltar el suport que em donava, crec que ningú més podrà arribar a donar-me'n tant". La teua companya ho pensa un moment. Després, a la vegada que obri els braços, diu: "t'equivoques". 

tete, tens 30; com si fos el primer dia...

No hi han paraules en el diccionari

ni tampoc successos literaris.

No hi han prou boques en aquest món

per a descriure tot el que ets per a mi,

tots aquests anys que m'has fet més que feliç.

Perquè tenir-te al meu costat,

igualment em tens tu a mi i ho saps perfectament,

és una sensació única i molt gratificant.

Un somni fet realitat, de forma permanent.

Recordo quan em vas rondar amb la moto,

o quan miràvem plegats "bola de drac".

I quan he tingut qualsevol tipus de dubte

m'ho has solucionat ràpidament i amb molt de grat.

 Ara mire les fotos del passat

i pense que res ha canviat. 

Ets igual d'estupendo que el primer moment

en què em vas mirar, el dia del meu naixement.

No sabia com expressar l'estima que et tinc

i ja saps que fa temps que m'agrada escriure.

La meua intenció no és publicar un llibre, ni mil,

sinó fer-te recordar que ets un dels principals motius pels que ric.