diumenge, 3 de febrer del 2013

tete, tens 30; com si fos el primer dia...


No hi han paraules en el diccionari
ni tampoc successos literaris.
No hi han prou boques en aquest món
per a descriure tot el que ets per a mi,
tots aquests anys que m'has fet més que feliç.

Perquè tenir-te al meu costat,
igualment em tens tu a mi i ho saps perfectament,
és una sensació única i molt gratificant.
Un somni fet realitat, de forma permanent.

Recordo quan em vas rondar amb la moto,
o quan miràvem plegats "bola de drac".
I quan he tingut qualsevol tipus de dubte
m'ho has solucionat ràpidament i amb molt de grat.

 Ara mire les fotos del passat
i pense que res ha canviat. 
Ets igual d'estupendo que el primer moment
en què em vas mirar, el dia del meu naixement.

No sabia com expressar l'estima que et tinc
i ja saps que fa temps que m'agrada escriure.
La meua intenció no és publicar un llibre, ni mil,
sinó fer-te recordar que ets un dels principals motius pels que ric.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada