per què tothom es queixa?

cada dia em desperto a les set menys quart i els caps de setmana a les nou. sí, de vegades costa acostumbrar-se però a pesar de tot el meu somriure mai s'apaga. Tindré dies amb molta feina i altres amb poca, però el més important és que tinc afers, que em mantenen ocupada, tinc il·lusions per complir, persones a qui estimar, moments que caldria repetir, experiències bones q mai canviaran i sobretot, ganes per a q el sol neixca altre cop entre els núvols. Tinc persones que m'estimen, companyes q sempre estem de broma, professores molt pacients, (un) germà que l'estime més q a ningú, suport per tots els costats i no tinc ninguna enfermetat. Les persones es queixen, a vegades, per res i no pensen q altres persones estan sense feina, sense família o sense diners, persones q ténen una malaltia molt roïna amb perill de mort. a mi m'agrada donar gràcies (a qui sigui, al cura, el buda, la barbie, al deu ra, a la mare, el germà o amb qui creguis) per donar-me cada dia una nova oportunitat de salut física i emocional, per estar agust amb tothom i no tenir motius per queixar-me.

pd: que és precís que pose la foto d'un nedó per a q somriguis?:P