Una vegada hi havia un nen petit. Tindria uns 5 anys i anava a l'escola del seu poble, com qualsevol nen a eixa edat. Però Toni, que així s'anomenava el noi, tenia una petita diferència que li feia molt especial. Als seus companys no els importava que tingués una paràlisi cerebral i l'estimaven d'allò més. L'admiraven. Sabien que per a qualsevol problema que hi hagués, Toni sempre acabava solucionant-ho.

Pareix un conte, oi? Doncs és una història real tant bonica que no he pogut plorar quan la he vist. Considero que és feina dels pares ensenyar als seus fills a no ser discriminadors. Perquè, en qualsevol moment a la vida,  et pot solucionar la vida qui menys t'ho esperis. ;) i en qualsevol moment tu també pots trobar-te en el seu lloc!


I aquí us presento el Toni :P

http://www.youtube.com/watch?v=QULoZCAAN5E